Hola, podeu imaginar-vos fluir pels racons del món sense que ningú s'anadoni? Si, de la mateixa manera que l'aigua de les muntanyes desapareix d'entre les roques i filtra per les arrels dels arbres?
Seria "guai", no? Jo crec que mases cops a la vida volem passar desapercebuts, volem que ningú ens vegi, que no ens trobin, volem la soledat. Ens hem adonat que la soledat es una cosa que portem tos i cadasqun de nosaltres dins nostre? La soledat es dins nostre, som nosaltres els que ens trobem sols i els que volem estar sols. No ens negareu que algún cop heu volgut estar sols? Hi ha temporades a la vida que no estem bé amb ningú, que tot ens molesta. Es en aquells moments quan estem millor. Jo recordo que quan era més jove, arribava a casa abans que els pares per tenir la sensació de soledat, de silenci. Heu escoltat mai el silenci? Si ja se que sembla difícil, però en aquells moments que pots estar a la muntanya, o dins de casa i no sens res... és molt interesant. Si aneu a la munytanya un dia de bon matí, cap allà les 8 del matí quan encara no hi ha gent, seieu sobre una pedra, i espereu. No volgeu sentir-lo de sobte, pareu l'orella i no us poseu nerviosos...el temps ens ajudarà a no sentir res. Sabeu com es d'interesant voler sentir un soroll, un animal, un ocell, qualsevol cosa, i no sentir res? Doncs si que sentireu, sentireu el silenci, recordeu aquella cançó, de Simon i Garfunkel, The sound of silence? doncs es això el só del silenci, proveu i ja ens direu si us ha agradat.
Salut
