PAU

Finalment ha tornat a pasar. Feia temps que no pasava d'aquesta manera. Altres cops ho han fet, però penso que ara ha sigut molt fort. Altres cops han matat però, així d'aquesta manera és molt dur.

Això no és matar, es executar.

qui som per disparà dos trets al cap a ningú i per l'esquena?

Salut.

FIDELITAT

Qualitat de fidel. La fidelitat d'un súbdit, d'un criat. La fidelitat conjugal. La fidelitat dels gossos. La fidelitat d'una traducció, d'una citació.

Això és el què diu l' Enciclopèdia Catalana. Fa temps què volia escriure sobre ella. Tots quan parlem de la fidelitat ens referim només a la fidelitat de parella. Aquella que ens perment dir si som fidels a la persona, sexualment parlant, si anem al llit amb una altre persona o només amb la nostra parella.

Hi ha moltes més fidelitats, com bé diu l'Enciclopèdia, també hi ha la fidelitat dels animals, els gossos, també tenim la d'un criat i la d'un subdit. Dit així no m'extranya que només fem referència a la parella. La del subdit i la del criat ja no es valoren, potser perquè ja no en tenim en el significat pur de subdit o criat.

Però, i totes aquelles que no anomenem? A mi sem acudeixen moltes, la del lector/escritpor, la de persona/guarda espatlles, la del músic/oient, la del .... moltes i cadsquna d'elles no menys importants.

Quan veiem un concert i el munt de persones que van a veure'l... i quan un guarda espatlles té que protegir i donar la vida per aquella persona? i la del lector que espera amb candeletes que el seu escriptor tregui un nou llibre? i en els dies que vivim, la dels internautes que esperen una nova edició d'un blog? i la de qui compra cada dia el amteix diari per lleguir-l'ho? i la de la persona que respecte els demés i no regira els seus papers?

Això si que son fidelitats, totes aquelles que fas perquè vols, no per por a que l'altre persona s'enfadi. Com tot a la vida tot allò que es fa sense iterés ès molt més gratificant que no la resta. Has pensat que en la majoria d'elles a sobre de ser fidel et costen diners?





Salut

FILLS

Hola, feia temps que no escrivia....poc tenia qué explicar. Però fa uns dies, va pasar una cosa extraordinaria, la família va augmentar, si, em van fer tiet!


Sóc tiet de dos nens molt bonics, una mica petits, ja qué tots dos són de la mateixa panxa, vol dir que la panxa ja era gran, però per encabir-hi dos nadons... tenia que ser molt gran, ja ho era però no prou. La meva dona i jo, i els nostres fills teniem una costellada, erem els encarregats de portar la carn. Si, allò qué fan, cadascu compra una cosa i després es pasen contes. Doncs quan ja marxavem, aquell Diumenge era el 105 aniversari de Harley Davidson, i la concentració era a Bcn.


Sobre les 9 del matí anavem a sortir quan sona el teléfon...era la meva mare que em diu: "Anem a la Maternitat perqué la L ha trencat aigues!!!!!!!!! Ells estaven a Llavaneres. Ni Harley ni res, tots a la Maternitat. Els pares i "sogres" ja i eren, i la nena que no paria... vam anar al dinar....vam sortir de dinar i el mòbil va sonar i el missatge deia: "Ja sou tiets" sobre les 17h hores va néixer el primer, l'U, i a les 17:15 l' E. Dos nens que van pesar 2'450 i 2'950, si no m'equivoco.


Quan vam arribar a la Materniat ja hi havia més gent. Al cap d'una estona vam pujar a l'habitació i els vam veure, la veritat és que jo ja els vaig trobar molt guapos. I ho son.


Podriem dir que tot va anar sobre rodes i perfecte, les mares genial i contentes.


Ara això va per la S, un dia em vas escriure un comentari ....deia que escrivis alguna cosa més alegre, que et sembla això????


Moltes felicitats





Salut





Jovensell

FONDA CAL MARXANDÓ

Allà per l'any 1724, fa uns quants anys.... gairebé 300, 284 per ser exactes, la casa ja era important, ja feia goig. Uns anys més tard, un tal Joan Clotet (1851) era el que tenia la llicencia per dirigir aquella casa, sabeu com devia ser ara fa uns 150 anys en aquelles muntanyes perdudes de la mà de Deu? Si, perquè tot això que us explico està una mica perdut, si vols anar-hi, no hi arribes per casualitat, allà no t'hi pots perdre, perquè està tant remotament rebuscat, que la imaginació per perdret no hi es.

Doncs un dia la meva família i jo ens hi varem perdre, si, anàvem buscant la serra del Catllaràs i ves per on va arribar l'hora de dinar i el primer poble que vam trobar era Sant Jaume de Frontenya. un cop aparcat el cotxe, enfiles l'únic carrer que hi ha i per marketing, si pur marketing, ja que està anunciat més gran que l'altre i el trobes abans, vam entrar a preguntar, com ens va agradar i ens van fer esperar una mitja hora,només, vam decidir quedar-nos-hi.

La veritat es que el tracte personal hi es des del primer moment. Hi ha una senyora de mitjana edat i un senyor una mica més gran que es veu que son els propietaris, bé de fet crec per una nota que vaig veure que el propietari es ell, la veritat es que no se si ella es la seva dona o no.

A la cuina hi ha una o dos persones més, no son gaires.

Els plats son molt bons, no hi ha una quantitat exagerada, però no passes pas gana. Podríem dir que son complerts!!!!!!

No us penseu que el que vam descobrir es poca cosa, eh!!! allà i menjaren gent tant important com Carles III, si, si, no era pas el del licor, no, es veu que era el rei aquell que es deia així. Per si teniu dubtes del tema podeu anar a preguntar al centre excursionistes de Catalunya que als voltants del 1887 ja anaven per allà a menjar, i molt bo que deien que era..... i encara i es..... encara que espero que el cuiner no sigui el mateix..... pobre!!!!!!!!!!!! El preu es adequat, es just pel que menges i pel que veus.

Ah! el vi de la casa....com us ho diria.... es d'aquell vi que es espès, es fort, i es veu en porró. Abans la mena de gent que es quedava a la fonda era gent que remuntava el riu Llobregat per caçar o pescar a les muntanyes, però ara es pot quedar tot tipus de gent, perquè a més a més tenen habitacions per quedar-te.

No us penseu que es gaire gran, no, en aquell menjador hi poden menjar....unes 50 persones més o menys. us deixaré el enllaç d'aquesta fonda perquè la veieu al menys virtualment. Si penseu anar-hi, o aneu amb criatures no us deixeu la Biodramina, qualsevol cosa que si assembli, ja veureu com al final ho agraireu.

Clikeu aquí i hi anireu: http://www.terra.es/personal2/marxando/

Salut