Allà per l'any 1724, fa uns quants anys.... gairebé 300, 284 per ser exactes, la casa ja era important, ja feia goig. Uns anys més tard, un tal Joan Clotet (1851) era el que tenia la llicencia per dirigir aquella casa, sabeu com devia ser ara fa uns 150 anys en aquelles muntanyes perdudes de la mà de Deu? Si, perquè tot això que us explico està una mica perdut, si vols anar-hi, no hi arribes per casualitat, allà no t'hi pots perdre, perquè està tant remotament rebuscat, que la imaginació per perdret no hi es.
Doncs un dia la meva família i jo ens hi varem perdre, si, anàvem buscant la serra del Catllaràs i ves per on va arribar l'hora de dinar i el primer poble que vam trobar era Sant Jaume de Frontenya. un cop aparcat el cotxe, enfiles l'únic carrer que hi ha i per marketing, si pur marketing, ja que està anunciat més gran que l'altre i el trobes abans, vam entrar a preguntar, com ens va agradar i ens van fer esperar una mitja hora,només, vam decidir quedar-nos-hi.
La veritat es que el tracte personal hi es des del primer moment. Hi ha una senyora de mitjana edat i un senyor una mica més gran que es veu que son els propietaris, bé de fet crec per una nota que vaig veure que el propietari es ell, la veritat es que no se si ella es la seva dona o no.
A la cuina hi ha una o dos persones més, no son gaires.
Els plats son molt bons, no hi ha una quantitat exagerada, però no passes pas gana. Podríem dir que son complerts!!!!!!
No us penseu que el que vam descobrir es poca cosa, eh!!! allà i menjaren gent tant important com Carles III, si, si, no era pas el del licor, no, es veu que era el rei aquell que es deia així. Per si teniu dubtes del tema podeu anar a preguntar al centre excursionistes de Catalunya que als voltants del 1887 ja anaven per allà a menjar, i molt bo que deien que era..... i encara i es..... encara que espero que el cuiner no sigui el mateix..... pobre!!!!!!!!!!!! El preu es adequat, es just pel que menges i pel que veus.
Ah! el vi de la casa....com us ho diria.... es d'aquell vi que es espès, es fort, i es veu en porró. Abans la mena de gent que es quedava a la fonda era gent que remuntava el riu Llobregat per caçar o pescar a les muntanyes, però ara es pot quedar tot tipus de gent, perquè a més a més tenen habitacions per quedar-te.
No us penseu que es gaire gran, no, en aquell menjador hi poden menjar....unes 50 persones més o menys. us deixaré el enllaç d'aquesta fonda perquè la veieu al menys virtualment. Si penseu anar-hi, o aneu amb criatures no us deixeu la Biodramina, qualsevol cosa que si assembli, ja veureu com al final ho agraireu.
Clikeu aquí i hi anireu: http://www.terra.es/personal2/marxando/
Salut
