divendres, 27 de juliol del 2007

Homenatge postum






Hola nois i noies:


Ara passejava per Internet, per una web de vídeos molt coneguda, si, per youtube, i buscant música d'un tio que m'agrada molt com canta, Joaquín Sabina, he anat a parar al homenatge del mestre Bardají. I és que el tio era un geni amb el piano, la guitarra i la música. Sempre he pensat que passarà quan jo mori?


Evidentment els creients diran que aniré al cel o l'infern, i els no creients diran que la vida ha acabat. Cert, cert del tot perquè com diu el meu perfil del blog: " el que segur que puc dir es que moriré..." Sabeu que és l'unica cosa certa que podem dir de la vida? perquè dir que naixem, no podem dir-ho, ja que quan ho diem ja hem nascut, o sigui que no serveix.


Doncs recuperem el que dèiem...... si allò del homenatge.... no imagino que passarà quan jo mori.....no se que seré quan sigui gran, de manera que no se la gent que vindrà al meu enterro. Ho potser no seré ningú i només vindran els fills i poc més.... no ho heu pensat mai. Seria molt bonic que quan moríssim ens fessin un enterro multitudinari i després un concert impressionant al Palau Sant Jordi.................... .............. ........................... doncs potser no, oi? No, perquè a la majoria de mortals no ens passa res d'això. No som res al món, només una persona que tindrà una família i poc més. Em prou feines pagarem una hipoteca, i un cotxe... Avui en dia no pots fer res més que això. Què coi Palau Sant Jordi??? ni Palau de la Música ni ......res de res.... tal com està avui el món podrem donar gràcies a la família si ens pot pagar un enterrament "normalet". En poques paraules, Carpe diem!!!!!!!! Es tot el que ens queda en la nostra memòria quan ens fem grans, tot el demés es perd o corren els "buitres" a buscar l'herencia.


Salut.




dimarts, 24 de juliol del 2007

Ja ens han trobat!!!


Hola nois i noies:

Un dia del mes de Juliol, així com el 18, que també quin dia.... em rebut el primer comentari. Re dimoni, ara algú llegeix tot el que escric... i a sobre en fa comentaris.... potser tindré que anar més en conte amb el que escric? No, jo crec que no........ es clar que abans ens podien llegir però no comentar-ho, de manera que el cas es el mateix, o no?

Jo crec que no, perquè ara algú ha deixat un comentari i això vol dir que pot tronar a llegir-nos... uuuufffffffff però ja està bé que ens llegeixin, es el risc que té escriure a Internet. Que carai es un orgull rebre les visites i els comentaris de la gent, i més sabent de qui venen, tens el plaer de ser la primera en escriure un comentari en un blog que algun dia serà un dels millors del món...........( després del vostre) i si no..... que carai ens ho passarem de ......( qualifiqueu vosaltres les nostres trobades) Ben trobada Su
Us heu adonat del important que es que algú sàpiga la veritat d'una cosa? Fins ara podien llegir-me mil.lions de persones ( què més voldries) però ningú havia escrit res, de manera que es com si no et llegís ningú, però ara que algú ha escrit en el nostre blog...... ara ja fa com una mica de vergonya. La veritat només té un problema, i es que potser no ens agrada. Amb això no vull dir que tinguem que viure enganyats, però si sabem la veritat ja no ens queda el dubte del ...qui sap!!!

La veritat només té un camí i no sempre agrada a tothom.
Salut.










dilluns, 9 de juliol del 2007

L'amour


Hola nois i noies:
Avui us parlaré de l' AMOR.
Que podria dir-vos d'ell que no sapiguem? Anem al diccionari de la llengua catalana i veiem que hi diu:


amor:

1 Inclinació o afecció profunda envers una persona. Amor de mare. Amor filial.

2 Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, a uns principis, etc. Amor a la pàtria, a la llibertat, a la justícia.

3 Gran desig o interès. Amor al vi. Amor a l'estudi.

4 FILOS En la filosofia grega, concepte emprat per a expressar l'ordenació jeràrquica, de caràcter còsmic, entre l'inferior, imperfecte, i el superior, perfecte.

5 RELIG Desig que el creient té de conèixer Déu i d'unir-s'hi personalment.

6 amb amor Amb una atenció especial i amb afecció.

7 amor de Déu Amor de l'home per Déu.

8 amor propi Estima de si mateix que porta a no deixar-se ultrapassar pels altres, a no fer un mal paper, etc.

9 per amor a l'art Desinteressadament.

10 per l'amor de Déu Per caritat.

2- 1 Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l'atracció sexual, però que sovint comporta d'altres sentiments.

2 fer l'amor (a algú) Cortejar, festejar.

3 Passió sexual.

4 1 Acte sexual.

2 p anal Els amors dels ocells.

3 fer l'amor (amb algú) Fer l'acte sexual.

5 Objecte de l'amor, persona estimada. Ella és el seu únic amor. Els llibres són el seu amor.

6 amor cortès LIT Concepció de les relacions amoroses --enteses com un vassallatge feudal al servei de la dama-- sorgida en la societat cavalleresca occitana i que constitueix l'element bàsic de la poesia trobadoresca desclosa al segle XII dins la literatura occitana.

7 amor lliure Llibertat completa en les relacions sexuals, prescindint de tot lligam afectiu, religiós, etc.

8 amor platònic Amor que exclou conscientment la relació sexual.

9 per amor de ant Atenent a, per raó de.

Com heu vist tenim dos classes d'amor, un es aquell que ens relaciona en l'amor entre les coses i les persones i l'altre es tot el que es relaciona amb el sexe. Fer l'amor, amor lliure, amor platònic........ i molts més. La primera part ens parla de l'amor pur, pares i fills, amor a Déu, amor a l'art... També tenim l'amor entre un home i una dona. I ja fa molts anys, des que la terra es terra,que tenim l'amor entre dues dones i dos homes, el que passa es que ara comencem a reconèixer que també son persones.



A partir d'ara anomenarem amor entre dues persones sense referir-nos a si és entre dues dones, dos homes, o home i dona.


Ai! l'amor, que bonic que és, no? Hi ha tantes coses que parlen d'amor, poesies, cançons, sembla que tothom s'atreveixi a parlar-ne. Potser en parlem perquè tots l'hem viscut algun cop. Quines sensacions més estranyes que ens fa sentir, oi? Encara que us tinc que dir una cosa, tota allò que diuen que no et deixa dormir, ni menjar, sort que no ho he viscut. Gràcies a Déu a dia d'avui no hi ha res que m'hagui tret ni gana ni la son.
No se si es un luxe o una desgràcia. Això si, segur que tots hem viscut un amor no correspòs, oi? Segur que si. Quina ....( no puc calificar-ho, no es que hi hagi "censura" el que passa es que prefereixo no posar renecs) merda!!!!!!!!! ( al cap i a la fi merda no es un renec, es una cosa molt normal) de vida és aquella que et toca viure quan l'amor no acompanya, no? jo n'he viscut tres, però en un d'ells tots dos sabíem que era impossible, en l'altre no vaig saber estar al cas i quan vaig voler estar al cas ja era tard, i l'altre senzillament era platònic. Com estava la veïna.
Ara estic vivint un mor molt especial, un amor que es molt gratificant, es l'amor dels fills.
En tenim dos, i un, el gran, ha marxat de colònies tres dies, quin patiment. Com es troba a faltar l'enrenou a casa.
El silenci i la tranquil·litat...........fan que enseguida els trobem a faltar. Si en teniu sabeu de que parlo, i si els estimeu encara més, si no en teniu i penseu tenir-los ja sabreu que es, i si no penseu/podeu tenir-los no sabreu que es amor de fill.
Salut.
*Definició extreta del diccionari de la llengua catalana.

divendres, 6 de juliol del 2007

Què fem?


Hola nois i noies:


Ara s'acosta aquella època de l'any en la que ve molt de gust no fe res. Si, res perquè estem de vacances i amb la calor que fa... no volem fer re de res. El problema es que tenim moltes coses a fer, quasi les mateixes que durant l'any. Ens aixequem pel matí, vol dir que també esmorzem, ens vestim, vol dir que tard o d'hora tindrem que rentar la roba, i si rentem la roba tindrem que estendre i si estenen i rentem la roba vol dir que tindrem que anar a comprar sabó i menjar per esmorça, i si fem tot això vol dir que també ens dutxarem............... i moltes coses més. O sigui que farem tot igual que la resta de l'any, però amb una diferècia: tenim més temps per poder fer-ho. Si, ara tenim tot el dia per fer una cosa que la resta de l'any tenim que fer a corre cuita perquè tenim que anar a treballar, o portar els nens a l'escola, o qualsevol de les coses quotidianes que fem i que fan que anem tot el dia de "cul". Llàstima que dura poc.

No m'extranya que al Setembre no siguem capaços d'adaptar-nos a la feina, i que necessitem teràpies, psicòlegs, i tot això. Sabeu com trasbalsa no fer res amb un horari concret, o poca cosa durant un més o tres setmanes i de cop incorporar-te al ritme de treball?.

A la feina "fàcil" tots ens acostumem ràpidament, però després costa tornar al ritme. això si els que podeu perdre el ritme. Jo com que no puc, no em queda més remei que continuar fent el que ja feia, el que passa es que tinc les mateixes obligacions, però sense treballar.

Llavors el que faig es fer-me càrrec de la feina de casa i dels nens. Sabeu la feina que donen dos nens? Bé, no es del tot feina, per que la feina es allò que fas per una compensació econòmica, i per educar els teus fills ningú et dona diners, es curiós tens que pagar perquè els eduquin. Quina tonteria, no? Tu que son teus no cobres i si truques a una persona de fora, diga-li educadora, tens que pagar-li perquè t'eduqui els nens, i ella cobra per agunatar-los.

Paradoxes de la vida, nosaltres paguem cangurs, escoles, cassals d'estiu perquè no podem estar amb els nostres fills, i d'altres persones per un sou, que no es podria pagar amb diners, els tenen que aguantar i educar.

Com tenim que anar bé, sempre fem igual, paguem perquè ens facin allò que no som capaços de fer, llavors perquè tenim fills?

Som egoistes i per satisfacció pròpia volem fills?

Som tan hipocrites amb la societat que no ens adonem del que podem i del que no podem fer, i es "ella" la que ens diu el que tenim que fer?
Salut.

dilluns, 2 de juliol del 2007

Els Fills

He aquí uns consells bàsics que hauríeu de tenir en conte tots els pares i mares del món mundial. És molt senzill escriure i dir el que tenim que fer, el complicat es poder fer-ho.



Carta d'un fill/a a tots els pares del món:
No em donis tot el que et demano. De vegades només demano per veure fins on puc aplegar.
No em cridis. Quan ho fas et respecto menys i m'ensenyes a fer-ho, i jo no ho vull.
No estiguis sempre donant-me ordres. Si de vegades em demanesis les coses jo les faria més de gust.
Compleix les promeses, bones o dolentes.
No em comparis a ningú, especialment pel que fa al meu germà o la meva germana. Si fas que llueixi més que els altres algú en patirà les consequències, i si em fas lluir a menys, jo en patiré.
No canviïs tant sovint de parer sobre allò que haig de fer. Decideix i manté la teva decisió.
Deixa que em surti per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.
Ensenyam a estimar, i pensa que jo sóc un llibre en blanc que cada dia aprenc més, fes que sigui correcte.
El teu fill/a
Salut.