Què fem?

Hola nois i noies:

Ara s'acosta aquella època de l'any en la que ve molt de gust no fe res. Si, res perquè estem de vacances i amb la calor que fa... no volem fer re de res. El problema es que tenim moltes coses a fer, quasi les mateixes que durant l'any. Ens aixequem pel matí, vol dir que també esmorzem, ens vestim, vol dir que tard o d'hora tindrem que rentar la roba, i si rentem la roba tindrem que estendre i si estenen i rentem la roba vol dir que tindrem que anar a comprar sabó i menjar per esmorça, i si fem tot això vol dir que també ens dutxarem............... i moltes coses més. O sigui que farem tot igual que la resta de l'any, però amb una diferècia: tenim més temps per poder fer-ho. Si, ara tenim tot el dia per fer una cosa que la resta de l'any tenim que fer a corre cuita perquè tenim que anar a treballar, o portar els nens a l'escola, o qualsevol de les coses quotidianes que fem i que fan que anem tot el dia de "cul". Llàstima que dura poc.

No m'extranya que al Setembre no siguem capaços d'adaptar-nos a la feina, i que necessitem teràpies, psicòlegs, i tot això. Sabeu com trasbalsa no fer res amb un horari concret, o poca cosa durant un més o tres setmanes i de cop incorporar-te al ritme de treball?.

A la feina "fàcil" tots ens acostumem ràpidament, però després costa tornar al ritme. això si els que podeu perdre el ritme. Jo com que no puc, no em queda més remei que continuar fent el que ja feia, el que passa es que tinc les mateixes obligacions, però sense treballar.

Llavors el que faig es fer-me càrrec de la feina de casa i dels nens. Sabeu la feina que donen dos nens? Bé, no es del tot feina, per que la feina es allò que fas per una compensació econòmica, i per educar els teus fills ningú et dona diners, es curiós tens que pagar perquè els eduquin. Quina tonteria, no? Tu que son teus no cobres i si truques a una persona de fora, diga-li educadora, tens que pagar-li perquè t'eduqui els nens, i ella cobra per agunatar-los.

Paradoxes de la vida, nosaltres paguem cangurs, escoles, cassals d'estiu perquè no podem estar amb els nostres fills, i d'altres persones per un sou, que no es podria pagar amb diners, els tenen que aguantar i educar.

Com tenim que anar bé, sempre fem igual, paguem perquè ens facin allò que no som capaços de fer, llavors perquè tenim fills?

Som egoistes i per satisfacció pròpia volem fills?

Som tan hipocrites amb la societat que no ens adonem del que podem i del que no podem fer, i es "ella" la que ens diu el que tenim que fer?

Salut.