Homenatge postum

Hola nois i noies:

Ara passejava per Internet, per una web de vídeos molt coneguda, si, per youtube, i buscant música d'un tio que m'agrada molt com canta, Joaquín Sabina, he anat a parar al homenatge del mestre Bardají. I és que el tio era un geni amb el piano, la guitarra i la música. Sempre he pensat que passarà quan jo mori?

Evidentment els creients diran que aniré al cel o l'infern, i els no creients diran que la vida ha acabat. Cert, cert del tot perquè com diu el meu perfil del blog: " el que segur que puc dir es que moriré..." Sabeu que és l'unica cosa certa que podem dir de la vida? perquè dir que naixem, no podem dir-ho, ja que quan ho diem ja hem nascut, o sigui que no serveix.

Doncs recuperem el que dèiem...... si allò del homenatge.... no imagino que passarà quan jo mori.....no se que seré quan sigui gran, de manera que no se la gent que vindrà al meu enterro. Ho potser no seré ningú i només vindran els fills i poc més.... no ho heu pensat mai. Seria molt bonic que quan moríssim ens fessin un enterro multitudinari i després un concert impressionant al Palau Sant Jordi.................... .............. ........................... doncs potser no, oi? No, perquè a la majoria de mortals no ens passa res d'això. No som res al món, només una persona que tindrà una família i poc més. Em prou feines pagarem una hipoteca, i un cotxe... Avui en dia no pots fer res més que això. Què coi Palau Sant Jordi??? ni Palau de la Música ni ......res de res.... tal com està avui el món podrem donar gràcies a la família si ens pot pagar un enterrament "normalet". En poques paraules, Carpe diem!!!!!!!! Es tot el que ens queda en la nostra memòria quan ens fem grans, tot el demés es perd o corren els "buitres" a buscar l'herencia.

Salut.